Ricard Lamote de Grignon: L´obra per a piano (Volum 2)


Ricard Lamote de Grignon, nascut a Barcelona l´any 1899, va estudiar al Conservatori del Liceu, a l´Acadèmia Marshall i també amb el seu pare, el director i compositor Joan Lamote de Grignon. Va ser violoncel.lista a l´Orquestra Simfònica de Barcelona i a l´Orquestra del Gran Teatre del Liceu i, des de l´any 1932, sots-director de la Banda Municipal de Barcelona. Al 1923 s´estrenava com a compositor amb la seva suite per a piano Engrunes, a la qual va seguir una extensa producció cambrística i orquestral (poemes simfònics, ballets, òperes...). Però la seva brillant i prometedora trajectòria va estroncar-se amb la guerra civil espanyola, i amb la dura postguerra, havent d´exiliar-se a València l´any 1942. Tornat a Barcelona el 1947, va rebre un gran nombre de premis i distincions per la seva obra i l´any 1957 seria nomenat sots-director de l´Orquestra Municipal de Barcelona (el director era Eduard Toldrà). Va morir a Barcelona l´any 1962.

Si en el primer volum de la integral de l´obra pianística (Anacrusi AC 046) ja comentàvem que el tret més característic de l´obra de Ricard Lamote de Grignon era el seu eclecticisme, el present volum no fa més que confirmar i evidenciar l´enorme diversitat estilística en que es mou l´obra creativa del compositor. La peça que obra el disc, "Horai (Balada japonesa)", és propera al llenguatge harmònic de Claude Debussy, a qui Lamote de Grignon també ens remet per l´ús de l´orientalisme, molt freqüent en les primeres dècades del segle XX, i del qual el gran compositor francès va valer-se en algunes obres. "Horai" sembla ser també un homenatge a Chopin i a les seves quatre magistrals "Balades", tal com ho manifesta l´ús del compàs 6/8 (present en les quatre joies chopinianes), la forma ternària (essent la secció central més animada, encara que la peça de Lamote de Grignon no presenta la coda brillant habitual en les balades de Chopin), i el caràcter narratiu de la música (malgrat l´absència d´un programa extramusical). Si Debussy i Chopin són les influències més perceptibles en "Horai", les tres peces que componen "Ofrena" no podrien ser estilísticament més diferents: subtitulades "Tres danses espanyoles", els referents en aquest cas els podriem situar en les músiques d´arrels folklòriques andaluses que conreaven Manuel de Falla o Isaac Albéniz (aquest darrer específicament homenatjat en la segona de les peces). Escrita l´any 1942 i també orquestrada, "Ofrena" repassa diversos ritmes populars andalusos (fandango, zapateado, farruca...) i alhora fa un homenatge al cante jondo, tot plegat amb una escriptura pianística molt efectiva i brillant. Però si les diferències entre "Horai" i "Ofrena" poden desconcertar a l´oient, més sorprenent encara és el contrast amb la tecera obra que figura en el present disc, la "Sonatina". Es desconeix la seva data de composició, però la Sonatina probablement va ser en orígen un exercici de composició que el jove Ricard Lamote de Grignon escriví sota l´esguard sever del seu pare Joan Lamote de Grignon, com pot deduir-se de l´academicisme que impregna tota l´obra. El primer moviment és una evocació de les sonates clavicembalístiques de Scarlatti o del Pare Soler, el segon, una sarabanda a dues veus propera a les suites per a teclat de J.S. Bach, i el tercer moviment pren la forma d´una rigurosa fuga a dues veus. Aquesta Sonatina, malgrat la seva aparent intrascendència, devia ser una obra que Ricard Lamote de Grignon s´estimava suficientment com per representar-lo en el llegendari -i únic- concert del grup CIC (Compositors Independents de Catalunya) que tingué lloc el 25 de Juny de 1931.

La resta d´obres en aquest enregistrament foren escrites per Lamote de Grignon amb intencions didàctiques, i són segurament les peces per a piano del seu catàleg que més sovint s´han interpretat, havent figurat en els programes dels primers cursos de piano dels conservatoris durant molt de temps. Es desconeix la data de composició dels descriptius "Tres apunts muntanyencs", un tríptic gens allunyat de l´estètica de Manuel Blancafort. Les dotze brevíssimes "Engrunes", de l´any 1923, malgrat la seva aparent modèstia, són una col.lecció important ja que va ser una de les primeres obres escrites pel compositor. "Albada" és de 1940 i presenta dotze peces de dificultat progressiva, seguint el model del célebre "Àlbum per a la joventut" de Robert Schumann (a qui Lamote de Grignon fa un homenatge explícit en la peça nº11, de figuracions idèntiques a la peça nº14 de l´àlbum schumannià). Finalment la breu "Epifania" per a piano a quatre mans va ser escrita l´any 1952 i apareix en algunes fonts amb el subtítol "al jardí dels reis".

Jordi Masó
Maig 2006

Text pel llibret del disc "Ricard Lamote de Grignon: L´obra per a piano (Volum 2) (Anacrusi AC058)


TORNAR